(Enllaç a la info de la iniciativa)
(Enllaç al formulari d’adhesió de col.lectius)
Un estiu més, centenars d’activistes ens desplacem des dels pobles i ciutats on vivim per a acostar-nos als espais de no dret, a aquests nous escenaris de guerra en què s’han convertit les fronteres, on es deixa morir a les persones, es violenten els cossos i es criminalitza als qui defensen la vida i els drets humans
.
És el quart estiu consecutiu que Caravana Obrint Fronteres viatja a la trobada de les persones i organitzacions que habiten les fronteres. Primer va ser Grècia, després Melilla i Itàlia, i ara tornem a la frontera sud d’Europa, a Andalusia i Ceuta.
Tornem a la Frontera Sud perquè la situació, lluny de solucionar-se, s’ha anat agreujant. Ho hem vist en l’últim any en el caos i l’absoluta falta de previsió per a organitzar l’acolliment de les persones que han arribat a aquestes costes per part de les institucions, la qual cosa ha provocat un tracte indigne i inhumà. Del nou govern andalús, conformat per PP i Ciutadans amb el suport de Vox, convertit en referent de les polítiques neofeixistes i antiimmigració, no cal esperar cap intenció de pal·liar aquesta desatenció
.
La Frontera Sud és la segona ruta migratòria en nombre de morts des de principi d’any segons l’OIM (Organització Internacional de Migracions), només superada en el món per la ruta del Mediterrani Central que parteix de Líbia cap a Itàlia.
.
Més de 100 organitzacions i col·lectius de la península sostenim la Caravana Obrint Fronteres, aquesta iniciativa que busca denunciar les polítiques migratòries, econòmiques, comercials i mediambientals de la Unió Europea.
En aquesta caravana participem al costat de CarovaneMigranti amb les i els testimonis d’Algèria, Tunísia i Mèxic que els acompanyen, els qui amb les seves vivències ens permetran connectar la realitat migratòria del Mediterrani amb la centreamericana. Volem visibilitzar el protagonisme de les persones migrants, del qual el seu màxim exponent és l’èxode de persones desplaçades que han conformat les caravanes centreamericanes en l’últim any, una un nou moviment social de resistència que camina per una vida vivible.
El nou desordre mundial i els drets humans
El model del nou desordre mundial anteposa l’obtenció del màxim benefici a curt termini d’una minoria a la vida de totes les persones i la sostenibilitat del planeta. Polítiques depredadores que acaparen els recursos i la terra, que la degraden i contaminen fins a deixar-la erma, provocant fam, inestabilitat política, conflictes bèl·lics i desastres mediambientals, amb conseqüències que afecten especialment els països del Sud Global, i que guarden una estreta relació amb les causes que obliguen les persones a migrar i buscar refugi. Polítiques que deshumanitzen a les persones migrants, que les despullen dels seus drets i que les exploten com a mà d’obra barata.
En el cas d’Europa les polítiques exteriors estan generant un estat d’excepció respecte als drets humans consagrats pel dret internacional. Aquesta terrible i indecent minvament dels estàndards de protecció dels drets humans instaura una situació de vulneració sistemàtica de la normativa nacional i internacional en matèria de protecció dels drets més fonamentals de les persones migrants. El Mediterrani i el desert del Sàhara convertits en una gran fossa comuna, la compravenda d’homes i dones migrants en règim d’esclavitud a Líbia, són alguns dels exemples més crus d’aquesta realitat.
A això se li uneix el constant creixement de la despesa en matèria securitària i de control fronterer, la qual cosa està fent cada vegada més lucratiu el “negoci de les fronteres”, a més del ja clàssic de les guerres, del qual es beneficien un grup reduït d’empreses que acapara la majoria de les licitacions públiques en aquesta matèria. És necessari continuar exigint la fi del comerç d’armes dels països de la UE amb els governs que violen els drets humans.
I, en aquest moment, exigim també el cessament del suport dels governs de la UE, els Estats Units, França, Rússia, Aràbia Saudita i Egipte, a l’actual guerra a Líbia, que està provocant la mort de civils, el desplaçament de desenes de milers de persones refugiades dins del país i que, segons l’ONU, posa en perill la vida de milers de migrants que es troben en els camps de detenció libis.
L’ascens de l’extrema dreta agreuja la situació dels drets humans
A pesar que en les últimes eleccions europees els partits d’extrema dreta, no han aconseguit les expectatives que tenien, el seu avanç ha estat clar en diversos països (Itàlia, Hongria, Polònia i Gran Bretanya). El mateix ocorre en el continent americà on els Estats Units i el Brasil són l’expressió més coneguda d’aquesta ultradreta que emergeix amb un discurs profundament neoliberal, xenòfob, racista, misogin i homòfob.
Han aconseguit que els seus prejudicis calen en una part de la població que vincula l’arribada de persones migrants i refugiades a la deterioració del sistema públic de protecció; a la delinqüència, el terrorisme i el masclisme.
Es tracta d’un racisme cultural que alerta del perill de la destrucció d’Europa i els seus hipotètics valors de l’humanisme europeu quan són precisament aquests partits els que volen fer desaparéixer els valors del mestissatge, la multiculturalitat, la democràcia o els drets humans, substituint-los per valors profundament neocolonialistes, violents i patriarcals.
La situació en l’Estat espanyol
Les polítiques dominants en el món i a Europa són les mateixes que aplica el Govern espanyol. El Govern espanyol ha estat pioner en el disseny d’acords d’externalització de fronteres amb el Marroc (1992), un país on es violen sistemàticament els drets humans i de pobles com el sahrauí i el rifeny. El govern de Pedro Sánchez, lluny de retirar les concertines com va prometre, ha aprofundit en aquests acords amb el Marroc, provocant més violència i repressió policial en els llocs on sobreviuen les persones que esperen l’oportunitat de travessar la frontera.
A Motril, un dels punts de majors arribades de migrants en els últims mesos, el govern ha decidit construir un Centre d’Acolliment Temporal d’Estrangers (CATI), és a dir un CIE encobert, decisió que és rebutjada per les organitzacions solidàries locals i que des de la Caravana Obrint Fronteres denunciarem sobre el terreny.
Als governs espanyol i europeu els exigim:
- Suspendre els acords de retorn i readmissió amb tercers països (Líbia, Turquia, Níger o el Marroc) que no respecten els drets humans. Cap persona ha de ser enviada a un país en el qual pot sofrir tortura, persecució o amenaces a la seua vida. L’externalització de fronteres beneficia a governs corruptes que no garanteixen els drets humans i a les màfies que actuen amb la seua connivència.
- Acabar amb les devolucions en calenta contràries al dret internacional.
- Eliminar les batudes racistes i la fustigació i la criminalització de les persones i organitzacions solidàries amb les persones migrants. Els casos més coneguts de la nostra companya Helena Maleno i el dels tres bombers sevillans -Manuel Blanco, Enrique Rodriguez i Julio Latorre- jutjats en Lesbos també per tràfic d’immigrants resolts favorablement després d’un llarg procés.
- Vies legals i segures per a les persones en trànsit que es garantesquen els seus drets als països receptors, evitant l’explotació, els abusos, la violència, la tracta i el tràfic de persones.
- Que es respecten les disposicions del dret internacional, en particular la Convenció de Ginebra relativa a les persones refugiades, i les normes que protegeixen a les persones migrants.
- La dissolució de FRONTEX, la defensa de Salvament Marítim en la frontera sud com a servei públic i salvaguarda de la vida en el mar, i l’establiment d’un operatiu de salvament marítim al Mediterrani.
- Protecció per a les i els menors de Ceuta i Melilla, que es garantisquen els seus drets i atenció, evitant la violència, l’abandó i les devolucions il·legals.
- Garanties específiques per a persones en situació d’especial vulnerabilitat establertes en la Directiva Europea de procediments comuns per a la concessió de la protecció internacional: dones que han sofert violència sexual, víctimes de tràfic, menors, persones LGTBI, etc.
- Autorització per què als vaixells Aita Mari i Open Arms puguen realitzar lliurement la seua labor de rescat per a salvar vides al Mediterrani.
- Polítiques d’acolliment dignes i efectives.
- El tancament dels CIE i el desenvolupament de les alternatives a l’expulsió coercitiva, sempre amb una especial atenció a la situació d’arrelament de les persones migrades al nostre país. A més, denunciem la creació de les noves infraestructures que ha posat en marxa el govern del PSOE: els CATI (Centres d’Atenció Temporal d’Estrangers) i els CAAT (Centres d’Atenció i Acolliment Temporal)
- Processos de regularització per a totes aquelles persones que es troben en situació administrativa irregular. També exigim que es garantisquen les reagrupacions familiars.
- Que es permeta en la pràctica l’accés a les oficines d’asil a les fronteres de Ceuta i Melilla, sense cap discriminació.
- La derogació de la Llei i el Reglament d’Estrangeria
- La derogació del Reglament de Dublín i de la Directiva Europea de Retorn, coneguda com la directiva de la Vergonya.
- Demanem que se seguesquen les recomanacions del Tribunal Permanent dels Pobles en les seues sessions sobre la violació dels drets de les persones migrants i refugiades de Barcelona, Palerm, París i Londres (2017-2019), les propostes de la relatora de l’ONU en el seu informe sobre desaparicions forçades en la ruta migratòria i les de diverses organitzacions no governamentals, com les d’Amnistia Internacional (informe de desembre de 2017) sobre la violació de drets a Líbia.
- Proposem l’aprovació del Tractat Vinculant sobre el control de les Empreses Transnacionals i altres empreses en matèria de respecte dels Drets Humans, negociat en el marc del Consell de Nacions Unides a Ginebra.
- I, finalment, ratificar la Convenció Internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i dels seus familiars.
Una caravana feminista.
Volem fer visible la presència de les dones en els processos migratoris des d’una visió que no revictimitze ni homogeneïtze els seus perfils ni els seus projectes migratoris. En 2018 s’ha incrementat el percentatge de dones entre les persones migrants que han accedit a la península per aquesta zona de la frontera: d’un 7% en 2017 a un 17% en 2018: 10.901 dones, segons APDHA. Volem insistir que les dones són protagonistes i subjectes polítics, que no totes les dones subsaharianes són víctimes de tràfic i que no es pot fer discursos sobre el compromís de lluita contra la tracta quan no es posen mitjans eficaços. Denunciem també al govern del Marroc que està utilitzant la lluita contra la tracta com a pretext per a desmantellar els campaments en els boscos i els habitatges en les quals s’oculten les dones, que són detingudes i deportades en autobusos a la violenta frontera argelina.
Establir requisits assumibles per a la regularització administrativa o vies legals i segures posaria fi a la situació d’explotació laboral i de violència de moltes dones immigrants que han de pagar quantitats ingents de diners als passadors o els seus familiars, que els van prestar els diners per a poder complir el seu projecte migratori, per la impossibilitat d’aconseguir un visat.
Volem denunciar especialment l’explotació laboral i l’abús sexual de dones marroquines, temporeres en la recollida de la maduixa en els camps de Huelva, i situacions similars a Sicília i en la Apulia a Itàlia.
Volem així mateix denunciar el tracte inhumà i l’explotació de centenars de portadores marroquines i les empleades de llar a les ciutats de Ceuta i Melilla.
Rebutgem la manipulació del discurs contra el tràfic d’éssers humans que s’utilitza amb l’única fi de dur a terme operacions repressives contra els qui migren i els qui els socorren. Són les polítiques de tancament de fronteres les que aboquen a les persones a recórrer a vies insegures; i és la indiferència dels governs europeus la que aboca a les ONG a assumir la iniciativa per a complir amb els drets humans i les convencions internacionals.
Denunciem la violència sexual que enfronten les dones tant als països d’origen com als països de trànsit i acolliment. Exigim que:
- Es garantisquen els seus drets als països receptors evitant l’explotació, els abusos, la violència i la tracta amb finalitats d’explotació sexual.
- S’assegure el seu dret a formular una sol·licitud d’asil independent de les seves parelles i a tenir un estatut jurídic independent del dels seus cònjuges.
- S’atenguen les seves necessitats específiques de salut i els seus drets sexuals i drets reproductius, inclòs l’avortament.
- Es garantisca l’atenció a les dones i xiquetes que han sofert o corren el risc de sofrir abusos, violència, mutilació genital femenina o matrimonis forçats.
Una caravana ecologista.
Grans àrees del planeta com el continent africà, fins i tot Andalusia, estan afectades per onades de calor i per la sequera, que empobreixen als qui viuen en les zones rurals. El canvi climàtic augmenta la mortalitat i milions de persones sofreixen escassetat d’aigua aguda per causes econòmiques i polítiques, per l’acció de les transnacionals i la privatització de l’aigua, provocant migracions cap a grans ciutats que s’han fet insostenibles, agreujant les desigualtats socials i la violència que sofreixen especialment les dones, que són les encarregades de proveir aigua i conrear per a atendre les necessitats familiars.
Resistència solidària
I també volem reconéixer les noves formes de resistència, que unida a altres formes de lluita ja existents, han conformat una xarxa de grups diversos per tot l’estat, organitzats de múltiples maneres, per a acollir, alhora que denunciar, la violació de drets fonamentals de les persones migrants.
Us animem a sortir a la trobada de Caravana Obrint Fronteres i sumar-vos a la proposta d’accions i actes en la nostra ruta a Granada, Motril, Tarifa, Ceuta, Algesires, Jerez, Sevilla i Huelva.