Hui, 17 de juliol d2 2016. és ja el tercer dia de travessia i estem camí d’aconseguir arribar a la 2ª etapa, aquest matí hem partit des de Milà acomiadant-nos de les nostres companyes italianes que amb tanta calidessa ens han acollit per dirigir-nos a Ancona.
La Caravana a Itàlia
En aquest viatge hem hagut de saludar amb tristor a una companya que ha estat amb totes nosaltres fins el dia de hui però que per motius laborals ha tornat a València, no obstant açò no podem sinò estar agraïdes perquè hem agregat a les nostres files a un jove “caravanero” de lluites, gràcies amiga per haver-nos regalat el teu optimiste i energia durant aquests dies de ruta.
No anem a caure en els tòpics, estem cansades físicament, sí, ningú va dir que seria fàcil, però cada vegada ens trobem amb més força – gràcies al cooperativisme col.lectiu que hem format aquestos darrers dies – per arribar fins al nostre últim destí … i els trajectes en bus són una oportunitat per a conèixer-nos i compartir aprenentatges, totes unides per un objectiu comú: ser la veu de les que són fetes callar per salvar les seues vides i a les que algú es va creure amb la potestad d’arrabassar la llibertat, jugant amb els seus futurs, projectes i somnis.
Tenim clar el que demanarem en arribar a Grècia, en primer lloc exigirem una política exterior de la UE que contribuïsca al desenvolupament sostenible dels anomenat “Estats en vies de desenvolupament” respectant els DD.HH, que pose fi a les guerres i conflictes bèl.lics que assolen aquestes zones empobrides, a més creiem que la ONU ha d’activar un pla urgent de rescat i
Port d’Ancona
Un autocar carregat d’il.lusions i altruisme
salvament en tota la Mediterrània. No podem oblidar que amb la desesperació de les persones refugiades per fugir de la barbàrie s’han topat amb el tancament de les fronteres d’aquesta Europa de la vergonya e insolidaria, mentre milers de cadàvers es troben en aquests moments a la mateixa mar per la que nosaltres anem a navegar fins a Igomeunitsa … no és una tràgedia, són assassinats i tenen responsables.
Acampada “No Borders”
Quan queia la vesprada, hem pogut atisbar les primeres senyals de que el poble europeu no està dormit, ens hem trobat al llarg del nostre viatge des del nord d’Itàlia una acampada del moviment civil “No Borders” conegut per la seua trajectòria d’ajuda a les persones migrants arreu de tota la geografia de fronteres i tanques assasines, un exemple de lluita per la defensa dels DD.HH de totes les persones.
Concentració a Ancona
Així doncs, una volta arribades a la ciutat d’Ancona hem volgut unir les nostres reivindicacions amb la resta de companyes que formen part d’aquesta gran família que és la Caravana a Grècia, hem passejat pels carrers amb lletres pacífiques que clamaven per la igualtat entre totes les persones amb indepèndencia del seu origen, etnia, condició i/o orientació sexual, sexe, gènere, edat o qualsevol altre tipus de característica humana perquè pensem que la diversitat és una riquesa i no un problema com volen fer-nos creure els mitjans de comunicació de masses controlats per les grans multinacionals i les lobbys de la informació, nosaltres diguem que cap ésser humà és il.legal!!!
Segurament ens queden moltes emocions i/o pensaments al tinter abans de prendre el ferry que ens portarà cap a Igoumenitsa, que voldríem compartir amb la resta de persones que formen part d’aquesta plataforma ciutadana, d’altres entitats socials i/o que d’un mode o altre haveu col.laborat durant aquest temps amb nosaltres, totes podem contribuir a fer d’aquesta realitat en la que ens han forçat a viure una societat més justa, solidària i humana …
Part del nostre equip de la Caravana a Grècia
per això us animem a que no abandoneu l’activisme perquè com deia un gran escriptor i filòsof “molta gent xicoteta, en llocs xicotets, fent coses xicotetes, pot canviar el món”
