DIA 5. NO BORDER Thessaloniki: per la circulació de les lluites transnacionals
No Border Tessalònica es declara com una xarxa de moviments i col.lectius socials que advoquen per la circulació de lluites transnacionals, i es manifesten contra l’Estat, el nacionalisme, el patriarcat i el capital: http://noborder2016.espivblogs.net/es/
Aquest matí, 19 de juliol de 2016, ens despertem amb l’alba al campament que han organitzat les activistes a Tessalònica, encetem, doncs la 4ª etapa d’aquest viatge per la defensa dels DD.HH de les persones refugiades amb el vigor i la contundència d’aquelles que denuncien la política migratoria repressiva que criminalitza a les persones migrants forçant-les a una situació de vulnerabilitat extrema.
La Caravana a Grècia som un ens viu dinamitzat per les circumstàncies en les quals ens veiem embolicades en aquests dies, sabem que tenim molt treball per davant, portem molts quilòmetres, debats, reflexions … a les nostres esquenes i és el moment que les idees i la voluntat d’altruisme es materialitzen en fets de suport i apoderament de les persones refugiades que estan patint la violència i el racisme de les nostres institucions europees, amb tot … ens posem a la feina: assemblees per a coordinar accions properes a més de visites al nord de Grècia i al camp de refugiades de Oreokastro.
Els actes reivindicatius comencen ja de bon matí, les activistes de No Borders ens expliquen breument el funcionament del campament i seguidament es fan trobades regulars en els camps per a intercanviar informació, després amb tal de ser operatives, ens hem dividit per comissions de treball: : cura de xiquetes i xiquets, seguretat, traducció, cuina i neteja.
Un company de la Caravana de València ha visitat una casa ocupada on viuen actualmente al voltant de 80 persones refugiades, s’èstà barallant la possibilitat que un grup de treball es desplace fins el campament per a donar-los cobertura fins que aconseguisquen la documentació necessària, amb assesorament informatiu i l’orientació per a una integraciò òptima, habilitant espais educatius per als infants i les adolescents, que es troben en un grau de risc extrem per la seua condició de menors d’edat.
En acabant algunes hem acudit al port de Tessalònica, i d’altres al camp d’Oreokastro on viuen unes 1.400 persones, amb l’intenció de convidar a les refugiades als actes que se celebren aquests dies i conèixer d’a prop la situació en la qual viuen, amb els seus propis testimonis.
“Porten esperant 4 mesos al fet que lis diguen alguna cosa. Ja han fet el preregistre, però no les resituen, lis diuen que els van a desallotjar i no volen anar-se a camps que estan lluny, prefereixen estar ací prop de la ciutat” afirma C. de No Border; “Volíem xarrar amb les persones refugiades, transmetre’ls que no estan soles i que hi ha persones preocupades per la seua situació”, ha explicat R., d’un col·lectiu de Castella i Lleó.
Allà vam poder comprobar que les famílies s’oposen al trasllat, a més, és patent la situació precària que es viuen als camps per l’escassetat d’aigua i el menjar, els serveis sanitaris – les dutxes – solen estar allunyades de les ciutats i pobles i no hi ha transport públic. Així, diverses persones estan en vaga de fam per a reclamar que les permeten romandre en el port.
Al vespre ú dels col·lectius del camp ha convocat una manifestació enfront de l’ambaixada alemanya i la francesa, ambdues properes a la Universitat d’Aristoteles on es desenvolupen les jornades de NoBorder Camp. Hi hem assistit unes 700 persones, cridant consignes contra les polítiques migratòries que condemnen a la mort i al limb legal.
La visita al port, on ara mateix es concentren 25 persones distribuides en 13 tendes de campanya, s’ha desenvolupat amb 60 activistes de la Caravana, en un principi anàvem a entrar 4 persones de cada territori amb perfils específics, perquè la intenció era servir d’enllaç per a l’intercanvi d’informació: advocades, metgesses, educadores … les autoritats, que al començament hi van posar problemes, finalment han permès entrar a tot el grup que ha passat una hora en companyia de les persones refugiades. En aqueix camp quasi totes són de origen siri i tenen familiars a Alemanya. El temps d’espera perquè es resolga la seua sol.licitud de refugi és d’aproximadament 4 messos , aquestes persones només volen trobar-se amb els seus éssers estimats.
La desesperació i l’angoixa ha desembocat en que algunes d’elles hagen abandonat el camp per emprendre el seu propi camí, continuar amb el trajecte de la incertessa, tot açò contrasta amb la proximitat del camp a les zones d’oci on la indifèrencia es el plat principal que se serveix calent, analogia d’una societat podrida de paradoxes macabres, ens trobem molt sorpreses … un “primer món” que ja no necessita ni tan sols amagar per portar lluny una realitat incòmoda, la negació es cobreix amb la naturalitat de qui no vol veure el que hi ha al seu davant, enfront els nostres ulls.
Al recinte universitari s’han realitzat al llarg del dia activitats per als infants que es trobaven a l’acampada. Hem aprés que el somriure d’una xiqueta és universal, no coneix de fronteres ni tanques.
Cau el sol i es hora de possar en comú les impressions que ens hem dut al dia d’avui, les conclusions que hem extret i fer una avaluació conjunta de les accions dutes a terme amb la finalitat de proposar millores, reformulacions, addicions etc., ens tornem a reunir en assemblea general per a preparar els propers esdeveniments.
Comencen els dies forts de la Caravana a Grècia, volem canvis, incidència, volem que se’ns escolte, des del grup d’obrim fronteres estem redactant diaris amb la pròpia experiència, esperem que servisquen de reflexió i difusió per a que es sàpia tot el que està ocorreguent a aquest part del món que sembla que no interessa a les dirigents que ens governen, nosaltres no anem a donar-los l’esquena, entre totes podem revertir aquesta sitaució perquè en un futur no hajam de penedir-nos d’haver deixat desamparades al capritx del destí arbitrari de les guerres que Occident crea i financia, causes de que aquestes persones siguen condemnades a l’esclavitud, la mort o el exili https://drive.google.com/drive/folders/0B1EaE23yRKHNTkJPYnB3M1hKaHc (extracte modificat del Diari Caravana a Grècia València, 19 juliol 2016)
