DIA 8. CARAVANA A GRÈCIA: OBRINT FRONTERES
Ha arribat l’últim dia d’accions de la Caravana, 23 de juliol de 2016, la darrera nit, més de 50 persones de diferents territoris de l’Estat Español, s’han reunit enfront de l’ambaixada d’Espanya a Atenes per a realitzar una perfomance en protesta per la indiferència i falta de compromís del govern encara en funcions presidit per Mariano Rajoy.
Una filera de veles il.luminades junt amb una pancarta on es podia llegir: VERGONYA emmarcaven el passeig on hi és situada l’ambaixada d’Espanya a Atenes. Aquestes persones romanien immòbils en el sòl durant uns cinc minuts. Després d’aqueixos moments de silenci, ha començat un cant d’una de les participants a manera de plor i seguidament, ha arribat un nodrit grup de policies que s’han situat en fila entre la pancarta i la porta de l’ambaixada, per a protegir-la. A pesar que portaven escuts antidisturbis, l’acte s’ha celebrat sense cap tipus d’incident.
Després del cant s’ha fet el silenci i s’ha llegit un escrit on hem expressat el malestar que ens ha generat veure i experimentar en primera persona les situacions en les quals es troben les persones que cercant refugi els ve a la trobada la mort en el mar Mediterrani. També hem posat en evidència l’empatia i gratitud que sentim cap el poble grec per la solidaritat que està demostrant en contraposició a l’actitud de les institucions europees, que miren a un altre costat, reafirmant-se en polítiques racistes ,segueixen sense assumir les seues responsabilitats.
A més, a aquest sentiment d’indignació, se suma el fet esdevingut el matí del divendres, quan vam intentar reunir-nos amb l’ambaixada i el cònsol ens ha rebut a la porta amb l’excusa que “no hi havia suficient espai dins i que haurien d’estar dempeus igualment”.
La manifestació, que va transcórrer per uns 500 metres davant la mirada atònita de desenes de turistes, va tindre el mateix caràcter pacífic amb el qual es van desenvolupar tots els actes, visites i accions dutes a terme per la Caravana en la seua estadía a Grècia. El crit de “Obri l’Ambaixada” d’alguna forma va vindre a sintetitzar la distància que intervé entre una ciutadania compromesa amb la situació de les persones refugiades i la sòrdida ceguesa de les autoritats espanyoles i europees.
“Jo no vull pertànyer a aquesta Europa” es va escoltar en reiterades oportunitats, la qual cosa es va correspondre amb una acció de rebel·lia contundent: el trencament i crema de desenes de passaports espanyols.
Però sobre tot, GRÀCIES a les refugiades i les migrants que heu eixit amb nosaltres als carrers per exigir vies segures d’asil i refugi a Europa, per la vostra lluita diaria, per demostrar-nos la valentia de qui no té por a res perquè ja ho va perdre tot, per no rendir-vos davant una fortalessa europea, un “primer món” que us tanca les portes per a tindre una vida segura i digna, que viola sistemàticant els vostres drets humans, que són de totes. Sou el major exemple de resiliència, empoderament, coratge i força per a la humanitat.
“Si es vol acabar la guerra amb altra guerra mai aconseguirem la pau. Els diners gastat en tancs, en armes i soldats s’ha de gastar en llibres, llapis, escoles i professors” (Malala Yousafzai, Premi Nobel de la Pau, 2014)
