PARLAMENT DE COMIAT A RIACE
Fi de la Caravana a Itàlia
21 de juliol de 2018
Fa huit dies que la Caravana viatja per Itàlia, després d’una apoteòsica arrencada a Salt. Vuit dies en els quals hem cremat les soles —i també altres parts per l’inclement sol en aquest país— recorrent quilòmetres i quilòmetres de carrers italians. De les de Ventimiglia, Palerm, Niscemi, Catània i, avui, de Riace, un clar exemple que la inclusió és possible, si existeix la voluntat de persones com Lucano.
I ho hem fet deixant-nos l’ànima i la veu. Cantant enfront del hot spot del Port de Pozzallo, cridant enfront de la seu delFrontex i reivindicant en nom de totes aquelles persones que són silenciades i no poden alçar la seua veu.
En nom de Josefa, rescatada fa dos dies per Proactiva Open Arms, en aigües del Mediterrani; de Francis, la dona assassinada pel seu marit a començament d’enguany en el CARA de Mineo; de les 450 persones migrants que van arribar al port de Pozzallo fa quatre dies. En definitiva, de totes aquelles que es juguen la vida per a aconseguir una Europa que no és nostra, sinó de totes i que no fa més que vulnerar els seus drets amb les seues absurdes polítiques migratòries.
Ho va escriure Eduardo Galeano: “els no-ningú no són éssers humans, sinó recursos humans; no tenen nom, sinó número; no figuren en la història universal, sinó en la crònica negra de la premsa local. I això mateix volen que creguem i acceptem els qui mouen els fils i blinden les fronteres”.
Però per més que ho seguisquen intentant, sempre hi haurà una Caravana o iniciativa social preparada per a arrencar, amb gent vinguda de tot arreu del món, i portar la seua energia i determinació fins a l’últim racó en el qual existisca vulneració dels drets de les persones. Preparada per a lluitar i reivindicar aquesta humanitat que es nega, per a recordar el seu nom, per a fer que figuren en la història universal i aconseguir que deixen d’aparèixer en la crònica negra de la premsa local.
NESSUNA PERSONA È ILLEGALE